Pactes al carrer Nou i la plaça de les Monges

Entre la plaça de la Vila (CUP) i la de les Monges (PSC) passant pel carrer Nou (ERC, Junts, PP), la majoria de partits de Torredembarra hi han instal·lat les seus electorals. Caminar per aquest eix al llarg de tot l'any, mirar i escoltar és bàsic per conèixer la realitat canviant de la vila. Una realitat que indica que des de les darreres eleccions hi ha 861 nous electors, que suposarien uns 475 vots si s'aplica un índex de participació del 55 %, com a les municipals del 2015. És improbable que hi hagi una participació del 61 %, com el 2019. Tenint en compte quin sigui l'índex, 475-500 vots es poden traduir en 1 o 2 regidors (a la Torre treure un regidor «costa» uns 250-300 vots) que no sembla gaire però que pot ser decisiu a l'hora dels pactes. Perquè de pactes n'hi haurà. Una nova majoria absoluta d'ERC seria una sorpresa, tot i que també ho va ser fa quatre anys.

A l'hora dels pactes, cal tenir en compte no només la política local sinó els moviments dels partits a nivell nacional i estatal. Sempre es diu el tòpic que a les eleccions locals es voten persones més que no partits, però soc de l'opinió que això és cert, i condiciona, però cada cop menys i que les sigles pesen molt, potser més entre els votants que no dins dels partits. I més en un poble que ha crescut en 1.678 electors des del 2011, uns nous possibles votants que valoren més la gestió interna i els grans temes externs que no de «quina casa» és cada candidat.

Per tant sembla que té més sentit, a l'hora d'analitzar què votarem diumenge, estudiar el vot de les darreres eleccions catalanes del 2021 que no aplicar lògiques aritmètiques a partir de les municipals del 2019. Les eleccions de fa quatre anys van ser polaritzades: l'independentisme estava ben musculat i ara una part anirà a l'abstenció, i el «constitucionalisme» tenia dues opcions de resposta clarament diferenciades. I el factor local: a la Torre Junts passava per hores baixes.

Però des d'aleshores ha canviat força el panorama, o si més no s'ha matisat, i això ho podem veure en els resultats de les catalanes de fa dos anys, que mostren unes tendències que penso que s'accentuaran: ERC va guanyar amb 1.331 vots (front els 2.308 de les municipals), seguida del PSC amb 1.124 (1.280 el 2019; té un votant més fidel), Junts, 982 (498 el 2019), Vox, 527 (que ara es presenta a les locals), Cs, 347 (partit desaparegut aquí), CUP, 340 (i uns 322 molt estables dos anys abans), ECP, 295 (2019, dividits: 211 Podem i 201 EC), PP, 190 (288 el 2019) i 108 PdeCat.

Analitzant aquestes dades i l'evolució que es pot observar mirant la realitat local i exterior, en opinió meva, cap on poden anar els «pactes del carrer Nou i les dues places?» Si descomptem un improbable govern en solitari, buscant suports, i un de molts partits, un pacte Frankenstein, que ERC i PSC han descartat per inestable i que és fruit de la baixa participació, hi ha tres pactes que són més factibles: ERC-PSC, ERC-Junts o PSC-Junts. Si surten les sumes, el primer és el que sembla tenir a priori més punts, pels aires que bufen a Catalunya i Madrid, i perquè ja van governar conjuntament i s'hi van trobar còmodes. En contra: que el PSC es va oferir a entrar en el govern actual i ERC va fer valdre la majoria absoluta, i que Vale Pino ha dit que cal un canvi d'alcalde. El mateix alcaldable no s'ha mostrat en contra d'un govern amb Junts – ni amb ERC – sempre que es compleixin dues condicions: entesa en programes i entre les persones. Si Junts té prou vots pot ser la parella de ball a triar i podrà optar entre continuïtat i canvi. I pactar amb altres partits? Vox és la línia vermella dels partits amb possibilitats de formar govern.

Goso fer una predicció, que no és una «porra», perquè la política és més que un joc d'atzar. Ni una enquesta, perquè ni la tinc ni ara se'n poden publicar. És tan sols una probabilitat raonable, entre l'anàlisi i la intuïció: ERC, 5-6; PSC, 5-6; Junts, 3-4; CUP, 0-2; PP, 0-2; Vox, 0-1; Alternativa, 0-1; ECP, 0-1; Valents, 0-1; Ara, 0-1?.