Jujol a Barcelona

Al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona/COAC, fins al 7 de juliol hi ha l’exposició Jvjol i el dibuix, amb 60 dibuixos que fan valdre la seva excel·lència arquitectònica i artística. Entre les obres exposades, destaquen els dibuixos de la Casa Planells, que permeten conèixer tot el procés creatiu que seguia l’arquitecte. Aquesta mostra prové del fons Jujol de l’Arxiu Històric del COAC, que té de dos milions de peces originals. Es tracta d’esbossos i peces que mostren la singular personalitat de Jujol i els seus processos creatius.

Una de les principals atraccions de l’exposició és veure per primera vegada tots els dibuixos que es conserven de la Casa Planells, considerada l’última casa modernista projectada a Barcelona i una de les obres més destacades de Jujol. Altres dibuixos són els del Pavelló del Vestit de l’Exposició Universal de 1929 o el de la font monumental de la plaça d’Espanya de Barcelona. També hi ha dibuixos de l’etapa escolar de l’arquitecte, com el d’una rosassa gòtica de la catedral de Notre-Dame de París. Roger Subirà, comissari de l’exposició, volia anar a la recerca de el que és inèdit, del desconegut, amb tres dibuixos de l’arquitecte en la seva etapa estudiantil, un altre conjunt de dibuixos agrupats sota el suggerent títol de Distracciones y pasatiempos. Jujol no era, com Gaudí l’arquitecte de les grans fortunes, sinó, més bé, de «los quiero y no puedo». En Can Negre va trigar 15 anys a reinventar arquitectònicament una vella masia, perquè les obres es finançaven amb els beneficis de les collites vitivinícoles de Pere Negre. El mateix passava en altres projectes del Camp de Tarragona.

Aquesta setmana s’ha inaugurat l’exposició Jujol. L’arquitectura del color al Palau Güell barcelonès (Nou de Rambla, 3-5), amb 58 peces, de les quals 26 provenen del Camp de Tarragona, gairebé la meitat. La relació és la següent: 1. Ajuntament de Tarragona, bust de Bruno Gallart; 2, Arxiu Jujol, set dibuixos, tres esbossos de fang i un relleu; 3. Ajuntament de Roda de Berà, un crucifix, dos canelobres, dues làmpades i un motlle de cap de noia; 4. Casa Bofarull, taula cosidor, revister i arc constructiu; 5. Gremi de Pagesos, tres peanyes i un estàndard i 6. Creixell, Cartell exposició, any 1923.

Tota l’exposició colorista jujoliana representa un patrimoni valorat en 640.000 euros, sent les aportacions del Gremi de Pagesos tarragoní, la Casa Bofarull, Roda de Berà, amb les seves peces que estan al Museu de la Ràdio, i el COAC les més valuoses. Segons els organitzadors, l’ajuntament de Sant Joan Despí, l’objectiu és valorar la figura de Jujol i tota la seva producció artística: l’arquitectura, el disseny, els plantejaments teòrics, entre altres. La mostra, fins al tres de novembre, pretén recuperar de l’oblit, l’home i el creador, així com reclamar i donar a conèixer la seva originalitat. El principal aspecte a destacar és el color, que esdevindrà el fil conductor estètic de tota l’exposició. Jujol és vida, és color, és creativitat desbordada, és originalitat i personalitat úniques.