Cori Bach: «Educar és la millor manera de donar»

«El meu home sempre em deia que quan arribava el 15 de setembre, era una altra dona. I potser tenia raó, perquè sempre m'ha encantat fer de mestra». Cori Bach Voltas ha dedicat tota la seva vida a l'ensenyament. Després de dos cursos fent de mestra a l'escola Mowgli, va posar en marxa, juntament amb un grup de mestres, l'escola Montsant, la Llar d'Infants Montsant i, l'any 1997, la Fundació Escola Montsant de Reus. Aquest 2023, l'Ajuntament de Reus ha decidit atorgar-li la Medalla de la ciutat «en reconeixement a la seva trajectòria excepcional, dedicant tota la seva vida a l'ensenyament amb una vocació absoluta i permanent». «Jo diria que la meva vida sempre ha sigut donar alguna cosa als altres. I penso que la manera de donar més és educant. Per a mi, ensenyar no ha sigut una feina, sinó una fortuna», assegura la Cori.

Fa vint anys que es va jubilar de la feina de docent, i encara que assegura no trobar a faltar les classes, en conserva un record dolç: «I això que quan estudiava batxiller no pensava a ser mestra!Volia anar a Barcelona i estudiar arquitectura, o potser matemàtiques, que m'agradaven molt. Però després, fer de mestra m'ha encantat. És tan bonic, arribar a classe, asseure't amb ells i veure aquelles cares que et miren…».

La vocació li va arribar amb només 16 anys, quan acabats els estudis, es va posar a fer classes particulars per guanyar-se la vida: «Els pares no es podien permetre enviar-me a Barcelona, així que vaig començar a fer classes, i a partir d'aquell moment vaig ser mestra».

La Cori viu a la casa familiar, a tocar de l'escola Montsant. «Quan em vaig jubilar, el Jaume, el meu home, em va dir: et prenc de viatge perquè no sentis l'escola, perquè l'enyoraràs. Ens en vam anar un mes i quan vaig tornar tot va estar bé, perquè jo, quan deixo una cosa, la deixo. I, a més, l'escola continua funcionant, i continua bé», explica.

I és que el nom de Cori Bach Voltas estarà per sempre vinculat a aquest centre d'ensenyament. «Quan em vaig casar, a Reus hi va haver un moviment pedagògic important que ens va portar a posar en marxa l'escola Montsant. Primer, al mas del meu sogre, el Mas Vilella, i després ja al lloc on és ara», recorda.

«El més important de tot, però, i vull que quedi molt ben subratllat, és que vam fer una escola que no era d'una persona, sinó d'un grup de gent, i això ens va donar molta força. El projecte no hauria existit sense tota la gent que hi va treballar, a més dels pares, que hi van apostar i ens van ajudar. Sense tot aquest treball col·lectiu, no s'hauria aconseguit».

A més, insisteix, «vam haver de fer molta feina per ser pioners en escola catalana, mixta i inclusiva per a nens amb dificultats especials». Aquesta qüestió, la de la inclusió, també ha sigut una de les grans preocupacions de la mestra reusenca, que va ser una de les impulsores projecte Maragda per afavorir la inclusió laboral dels alumnes d'integració un cop sortien de l'escola.

El guardó que li ha concedit la ciutat, explica, l'ha agafat «una mica per sorpresa», encara que admet que «un reconeixement quan tens 80 anys sempre és agradable». Així i tot, assegura que trobar-se encara pel carrer antics alumnes que la recorden i li expliquen moments viscuts o els fruits que va donar el seu acompanyament «és la millor medalla de totes».