«El POUM determinarà el creixement de Tarragona de les pròximes dècades»

«La qualitat de l'espai públic determina la qualitat de vida dels habitants de la ciutat», exposava Arnau Tiñena, arquitecte tarragoní i ponent de la jornada inicial del procés participatiu del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal celebrada ahir. El Palau de Congressos va acollir una jornada on prop de 350 persones, entre entitats veïnals, públiques, socials i empresarials de la ciutat van escoltar les ponències de cinc experts sobre la direcció que ha de prendre Tarragona en les pròximes dècades. «És el moment de pensar en la ciutat per als pròxims 30 o 40 anys», va assenyalar el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig, de manera introductòria. Tal com va apuntar el mateix Puig, el futur POUM té com a finalitat cohesionar la ciutat, generar espais de convivència i apostar per la sostenibilitat.

En aquest sentit, diferents ponents van destacar la importància de descarbonitzar Tarragona, reformular el servei de transport públic i la xarxa ferroviària i protegir els espais naturals. «Estem en un moment d'emergència climàtica planetària i no estic segur que siguem conscients», va comentar el geògraf Rafael López.

López va fer èmfasi a aprofitar el POUM per actuar d'urgència posant dificultats al cotxe i desenvolupant la mobilitat sostenible, sobretot fomentant l'ús de la bicicleta. «És l'element més democràtic i més barat», va manifestar. A més, va rebutjar les ampliacions d'aparcaments, la qual cosa va exemplificar amb el projecte del pàrquing del passeig Torroja.

El mateix Tiñena també va subratllar la importància de preservar el medi ambient: «La natura ha d'estructurar la ciutat». La protecció de l'Anella Verda, que guanyarà 400 hectàrees, és un dels punts principals de l'avanç del POUM, tal com va indicar el conseller de Territori.

L'estructura urbana a partir de la natura va ser un dels tres punts que va definir Tiñena, a banda de la transformació interna de Tarragona per créixer, la qual no suposa necessàriament una expansió, i la cohesió entre teixits urbans dispersos per construir un municipi compacte. «Hem de convertir el riu Francolí en el nostre nou horitzó. El creixement ha de continuar pel Francolí, i que articuli el centre i Ponent», va exposar l'arquitecte Josep Parcerisa.

Parcerisa va fer un recorregut pel creixement històric de Tarragona a escala urbana durant el segle passat i va posar exemples d'altres ciutats europees com a models a seguir, com Bilbao, Hamburg o Copenhaguen. «Tenim un problema de cohesió social i territorial. Tenim una geografia que ha afavorit la segregació econòmica i social, així que hem de generar una infraestructura urbana que permeti punts de trobada», va relatar Puig.

Al seu torn, la sociòloga, doctora en urbanisme i membre del Col·lectiu Punt 6, Blanca Valdivia, va donar a conèixer la importància de pensar en la quotidianitat per desenvolupar l'espai urbà. «Històricament, hem pensat la ciutat a partir de l'esfera productiva i econòmica, ara és el moment d'equilibrar-la amb les esferes reproductiva, pròpia i comunitària», va explicar.

Bancs, lavabos públics, refugis climàtics i recorreguts peatonals, entre altres, van ser alguns elements urbans que va subratllar com a imprescindibles a tenir en compte per a la transformació, la qual, segons va assenyalar Valdivia, té un paper clau per «revertir les desigualtats».

Per la seva banda, l'arqueòloga Carme Miró va enfocar la seva ponència en la rellevància del patrimoni, «que sovint és el gran oblidat», va indicar. «La ciutat en si mateixa és un jaciment, i aquest jaciment és un espai que ha anat evolucionant per la transformació de l'home», va afegir. Per a Miró, la futura transformació a partir del nou POUM, la qual «no pot destruir el passat», ha de deixar en «herència» una bona Tarragona per a les futures generacions.

Puig també va aprofitar la seva intervenció per destacar la importància de rehabilitar i ocupar els pisos i solars buits. El conseller de Territori va valorar positivament la jornada inicial del procés participatiu: «Hem aconseguit, fins i tot, un gran seguiment en streaming. I hem vist desenes i desenes de persones representants d'entitats veïnals, socials i econòmiques. Generar aquest seguiment d'una cosa feixuga com l'urbanisme significa que hem completat una missió molt profunda».

Després de les ponències, els assistents van poder fer preguntes als experts i resoldre dubtes. Una de les assistents va reclamar més dades per poder realitzar un millor diagnòstic i avaluar les propostes a implantar al POUM. El procés participatiu continuarà fins al març i qualsevol persona relacionada amb Tarragona hi podrà participar a través de la pàgina web habilitada (participa.tarragona.cat), dels quatre tallers sectorials i els dotze territorials i dels tres recorreguts participatius.

L'alcalde, Pau Ricomà, va destacar la importància de la capitalitat de Tarragona en el marc de l'àrea metropolitana i del POUM en si: «No hem de fer una ciutat feta des dels despatxos com al segle passat, sinó que tothom hi pugui participar per tal que se la senti seva».